Historia

Naixement i primers passos (1986-1990)

Després de l'efervescència de l'esquerra a Aragó entorn del referèndum sobre l'OTAN i en ple desencantament per la timorata arrencada de les institucions autonòmiques, el 29 de juny de 1986 un centenar de persones, vinculades a diverses associacions culturals, socials, pacifistes i de defensa de la terra, reunides en Assemblea constituent, van decidir fundar un nou partit polític, nacionalista aragonès i d'esquerres: Unión Aragonesista-Chunta Aragonesista (UA-CHA). El 20 i 21 de desembre va celebrar a Saragossa la seva I Asambleya Nazional sota el lema Porque ya era hora. Porque ya caleba. Perque ja calía. Va ser triat President Eduardo Vicente de Vera, ocupant Chesús Bernal Bernal la Secretaria General. 

Als pocs mesos, el 10 de juny de 1987, el nou partit ha d'abordar el seu primer repte electoral, una convocatòria triple a Corts d'Aragó, municipals i al Parlament Europeu. Amb el lema Sembra el futur, CHA aconsegueix els seus dos primers regidors en el municipi de Artieda. A Europa, participa en la coalició "Esquerra dels Pobles", al costat d'altres partits nacionalistes d'esquerra, que no aconsegueix obtenir escó. 

El 17 i 18 de desembre de 1988 se celebra a Osca la II Asambleya Nazional, amb el lema Recuperar el pasado, construir el futuro. Rechirar o pasau, fer o futuro. Azucena Lozano Roy assumeix la Presidència de CHA, Chesús Bernal Bernal continua com a Secretari General i Bizén Fuster Santaliestra s'incorpora com a Vicepresident. 

En les eleccions al Parlament Europeu del 18 de juny de 1989, CHA forma part de la coalició "Esquerra dels Pobles", que obté un eurodiputat, i participa en les eleccions generals de 29 d'octubre amb Azucena Lozano com a cap de llista, sota el lema Más cerca. 

En aquesta etapa de creixement, el partit decideix adoptar com a única denominació el nom de Chunta Aragonesista i les sigles CHA en la I Conferenzia Nazional reunida al maig de 1990. Com a conseqüència d'això, CHA adopta un nou logotip per a les seves sigles.

Consolidació de l'aragonesisme d'esquerres (1991-1999)

Amb el lema Con aires nuevos, CHA aconsegueix les seves primeres alcaldies en les eleccions del 26 de maig de 1991 (Artieda i Castillazuelo) i entra per vegada primera en ajuntaments de major grandària com Jaca, Barbastro, Tarazona, La Almunia de Doña Godina… i a la primera capital de província, Terol. CHA es queda a amb prou feines mil vots de l'escó en les Corts d'Aragó. Mesos després, el 4 i 5 de gener de 1992, té lloc a Terol la III Asambleya Nazional (¡Vamos adelante!), en la qual l'es renova la confiança en l'adreça del partit. Aquest mateix any sorgeix Chobenalla Aragonesista, que es convertirà en l'organització juvenil vinculada a CHA. 

Són anys de mobilitzacions per la reforma de l'Estatut i l'Autonomia Plena en les quals CHA participa activament, formant part de la Taula de Partits convocant de les manifestacions del 23 d'abril de 1992 i de 1993 a Saragossa i del 15 de novembre de 1992 a Madrid. El 29 de gener de 1993, CHA realitza el primer "encreuament de l'Ebre", travessant el riu a peu en el centre de Saragossa, com a expressió reivindicativa enfront del projecte de transvasament de l'Ebre que defensava llavors el ministre socialista Josep Borrell. En aquest context reivindicatiu, CHA duplica els seus resultats en les eleccions generals del 6 de juny de 1993, amb Chesús Yuste Cabell com a cap de llista i amb el lema Dale marCHAl País. 

IV Asambleya Nazional (Aragó creix amb nosaltres), celebrada a Saragossa del 13 al 15 de gener de 1995, suposa l'elecció de Bizén Fuster Santaliestra com a President, que completa el seu equip amb Chesús Bernal Bernal en la Secretaria General i Chesús Yuste Cabell en la Sotssecretaria General. Pocs mesos després, en les eleccions del 28 de maig, CHA obté representació en les principals institucions aragoneses, aconsegueix dos escons en les Corts d'Aragó (ocupats per Chesús Bernal Bernal i Chesús Yuste Cabell), accedeix als ajuntaments de Saragossa i Huesca i suma una tercera alcaldia (Biscarrués). 

El 28 de gener 1996, la II Conferenzia Nazional de CHA aprova el document Aragó i l'Estat, on es defineix el seu model federal per a la reforma de l'Estat. Dos anys després, la V Asambleya Nazional, reunida a Osca sota el lema trilingüe L'aragonesismo ta toz/Abriendo espacios/des de l'esquerra Bizén Fuster Santaliestra com a President. Chesús Bernal Bernal és substituït per Chesús Yuste Cabell com a Secretari General i s'incorporen a l'àrea d'Adreça Paco Pacheco Pardos i Yolanda Echeverría Gorospe, com a Sotssecretaris Generals. El 3 de març, CHA, que ha aconseguit un gran creixement, es queda en portes d'entrar al Congrés dels Diputats, sota el lema Ens van a sentir i amb José Antonio Labordeta Subías com a cap de llista. 

A iniciativa de CHA, es crea al desembre de 1998 la Fundació Gaspar Torrente per a la Recerca i Desenvolupament de l'Aragonesisme, oberta a altres organitzacions i personalitats aragonesistas, la primera etapa de les quals presideix Eloy Fernández Clemente. El 29 de març de 1999 CHA dóna el salt a les noves tecnologies de la informació i presenta la seva pàgina web.

Construint una opció de govern (1999-2007)

En els comicis del 13 de juny de 1999, les urnes consoliden l'aragonesisme d'esquerres en el mapa polític aragonès: CHA forma un Grup Parlamentari propi, amb cinc escons en les Corts d'Aragó, experimenta un important creixement en la presència municipal (pansa de 3 alcaldies a 8 i duplica el nombre de regidors) i obté per primera vegada representació en les diputacions provincials de Saragossa i Huesca, on s'entra a governar. Per primera vegada, CHA està present en la Taula de les Corts d'Aragó. De forma simultània se celebren les eleccions al Parlament Europeu, en les quals CHA concorre dins de la coalició “Els Verds-Les Esquerres dels Pobles”, que es queda a pocs vots d'obtenir representació. 

En les eleccions generals del 12 de març de 2000, CHA aconsegueix un fet històric per al nacionalisme aragonès i obté representació al Congrés, amb el lema Amb veu pròpia i José Antonio Labordeta Subías al capdavant. CHA es converteix així en la tercera força política d'Aragó. Durant la seva primera legislatura, Labordeta serà l'assot del Govern de majoria absoluta de José María Aznar (PP) i una de les veus més destacades contra la guerra de l'Iraq o contra el transvasament de l'Ebre inclòs en el Pla Hidrològic Nacional (PHN). Són anys d'intensa participació de CHA en una nova etapa de mobilitzacions multitudinàries contra el citat transvasament de l'Ebre i contra el PHN (Barcelona, Madrid, la Marxa Blava des del Delta fins a Brussel•les, Palma de Mallorca, la Marxa al Mediterrani a peu des de Reinosa fins a València, etc.). 

En la VI Asambleya Nazional (Encarando el futuro. Plantando firmes enta l’esdebenidero. Encarant el futur ), celebrada a Terol del 19 al 21 de gener de 2001, Bizén Fuster Santaliestra és reelegit per a un tercer mandat en la Presidència i José Antonio Acer Gil assumeix la Secretaria General. En les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig de 2003, CHA aconsegueix els millors resultats de la seva història, amb el lema Canvia Aragó amb nosotr@s, i passa a ser la tercera força política en tots dos comicis, amb 9 escons en les Corts d'Aragó, 20 alcaldies, 199 regidories, 4 diputats-as provincials i unes 50 conselleries comarcals. Les forces d'esquerra sumen majoria absoluta, però el PSOE encapçalat per Marcelino Iglesias Ricou decideix continuar governant Aragó amb el PAR. No obstant això, s'aconsegueix un acord a l'Ajuntament de Saragossa entre el PSOE (encapçalat per Juan Alberto Belloch Julbe) i CHA (encapçalat per Antonio Gaspar Galán) per conformar un govern municipal progressista. Així, el 29 de juny de 2003, la III Conferenzia Nazional de CHA ratifica l'acord de governabilitat entre CHA i PSOE per a diputacions i ajuntaments. 

En la VII Asambleya Nazional de CHA celebrada a Saragossa del 16 al 18 de gener de 2004 (Fent País. Des de l'esquerra, un Aragonesisme per tots) Bizén Fuster Santaliestra revalida la Presidència. José Antonio Acer Gil prossegueix com a Secretari General i es recupera per partida doble la figura de la Sotssecretaria General, amb Mar Herrero Roche i Chesús Bernal Bernal. 

Les eleccions generals del 14 de març de 2004 suposen un nou èxit de CHA, que revalida l'escó de José Antonio Labordeta Subías malgrat l'enorme bipolarització del vot, generada després de la massacre terrorista de l'11-M a Madrid, i a la gran participació ciutadana. CHA contribueix al canvi polític en recolzar la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) perquè constitueixi un govern d'esquerres que atengui als interessos d'Aragó. Mesos després, la coalició "Europa dels Pobles", en la qual s'integra CHA, obté de nou un escó. 

Al gener de 2005, el Comité Nazional de CHA acorda no reconèixer a Chobenalla Aragonesista la seva condició d'organització juvenil de CHA, així com la creació provisional d'un nou model de joventuts del partit, Chobentú-Jóvenes de CHA. El 28 de gener del mateix any es presenta la “Fundación Aragonesista 29 de Junio”, vinculada a CHA, que lliura anualment els Premis ‘Aragón’ i organitza activitats culturals, socials i formatives. 

En 2006 CHA engega una campanya per exigir la devolució de tot el patrimoni cultural aragonès espoliat i emigrat (Por dignidad, devolución ¡ya! ) i intenta obrir un debat social sobre la necessitat de reformar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. Els anys 2006 i 2007 se centren, de fet, en la tramitació del nou Estatut que ni satisfà les aspiracions d'autogovern de CHA, ni reconeix a Aragó competències que sí es reconeixen a altres Comunitats Autònomes. Les esmenes de CHA en defensa de major autogovern per a Aragó i més inversions de l'Estat i en contra de qualsevol transvasament de l'Ebre són rebutjades sistemàticament en les Corts d'Aragó per PSOE, PP, PAR i IU, que actuen com un bloc. Per afavorir una possible negociació en la següent fase a Madrid, CHA s'absté en la votació final en la Aljafería el 21 de juny de 2006, però les noves retallades que s'introdueixen des de les Corts Generals expliquen el vot final del Diputat de CHA, José Antonio Labordeta Subías, en contra de la reforma plantejada. 

Els aires han canviat i les eleccions del 27 de maig de 2007, a les quals s'acudeix amb el lema Motor de canvi, van a suposar una reculada electoral per CHA, que perd recolzamet en les Corts d'Aragó, encara que augmenta, no obstant això, la presència institucional local en tot el País: 23 alcaldies, 228 regidories, 3 representants en diputacions provincials (s'entra per vegada primera en la Diputació de Terol) i 51 representants en els diferents consells comarcals. El 24 de juny té lloc la IV Conferenzia Nazional, que debat sobre la política de pactes postelectorals i adopta diversos acords, entre ells el de rebutjar un govern tripartit amb PSOE i PAR a l'Ajuntament de Saragossa, després de la pèrdua de tres regidories.

Una nova etapa (2008-2014)

Els dies 12 i 13 de gener de 2008 se celebra a Osca la VIII Asambleya Nazional (Renovación. Compromiso. País), marcada pels resultats electorals i l'ànsia de renovació. Nieves Ibeas Vuelta és triada Presidenta del partit i Juan Martín Expósito assumeix la Secretaria General. L'Adreça de CHA es completa amb José Luis Soro Domingo, Marisa Fanlo Mermejo i Gregorio Briz Sánchez, que ocupen les Sotssecretaries Generals, i Juan Campos Ara, Secretari d'Organització i Finances. 

El 9 de març de 2008, CHA aborda el difícil repte de revalidar l'escó de José Antonio Labordeta Subías, que ja ha anunciat el seu retir. Amb el lema Aragó amb més força. Tu decideixes, Bizén Fuster Santaliestra encapçala la candidatura per Saragossa, seguit per Labordeta, però no s'aconsegueix l'objectiu. L'absència d'una veu aragonesista al Congrés té aviat conseqüències negatives per a Aragó: l'impuls d'un nou transvasament de l'Ebre, aquesta vegada a Barcelona; la retallada de les inversions de l'Estat a Aragó; les demandes aragoneses ignorades en el nou sistema de finançament autonòmic, etc. 

Durant els següents mesos, CHA prossegueix el seu procés de renovació. El 29 de novembre de 2008, la V Conferenzia Nazional (Preparad@s para nuevos retos / Parat@s ta nuevos reptes / Preparats per a nous reptes) aprova el Pla d'Acció Política 2009-2011, que estableix les línies prioritàries de CHA i comporta canvis com el de la imatge corporativa del partit. La nova imatge és difosa en els actes del 23 d'abril de 2009. Cinc dies abans, el Comité Nazional de CHA havia reconegut a l'associació juvenil Chobentú Aragonesista com les joventuts del partit. 

La següent cita electoral són els comicis europeus del 7 de juny de 2009, que suposen la renovació de l'escó per a la coalició “Europa dels Pobles-Verds”, de la qual CHA forma part. Durant els següents anys, CHA té gran presència en les institucions europees gràcies al responsable d'Assumptes Europeus, Miguel Martínez Tomey. 

Així s'ha anat configurant una sòlida proposta nacionalista i d'esquerres, que permet afermar amb fermesa el projecte polític de CHA fins a arribar a les eleccions autonòmiques i municipals del 22 maig de 2011, a les quals s'acudeix amb el lema Dona el pas i amb la imatge de la candidata a la Presidència d'Aragó, Nieves Ibeas, com a element principal tant en precampanya com durant la campanya electoral. CHA repeteix resultats per a les Corts d'Aragó amb 3 diputats-a per Saragossa i 1 pel Altoaragón, manté el diputat provincial en la Diputació de Saragossa i consolida la presència institucional local amb 23 alcaldies, 185 regidories i 37 representants en els diferents consells comarcals. 

El 20 de novembre de 2011, després de l'avançament de les Eleccions Generals, s'aconsegueix un èxit en aconseguir, després de l'aprovació en Comité Nazional d'un pacte electoral amb IU a Aragó, tornar al Congrés dels Diputats amb Chesús Yuste. 

Els dies 10, 11 i 12 de febrer de 2012 se celebra la IX Asambleya Nazional amb el lema Entabán!, en la qual és triat José Luis Soro Domingo per ocupar la Presidència del partit. Continua en la Secretaria General Juan Martín Expósito, mentre les Sotssecretaries són ocupades per Juan Campos Llaura, Ángela Labordeta de Grandes i Joaquín Palacín Eltoro. Chuaquín Bernal Cupido assumeix la Secretaria d'Organització. 

Des de 2012 es desenvolupa una campanya en defensa de l'autogovern d'Aragó sota el lema +ara, que porta a l'aprovació del document Cap a un nou acord polític per a Aragó en la VI Conferenzia Nazional, celebrada el 18 de maig de 2013.

Galería